Què és la TERÀPIA D’ACCEPTACIÓ I COMPROMÍS?

ACT (acrònim de l’anglès Acceptance and Commitment Therapy) és l’evolució natural de la Teràpia Cognitivoconductual. Durant dècades, els psicòlegs van centrar la seva recerca en els processos cognitius i conductuals que feien que les persones penséssim sobre determinats temes i d’una determinada manera, per actuar posteriorment d’acord amb aquests pensaments.

Aquesta perspectiva va suposar un avenç tant a nivell conceptual com d’intervenció respecte dels models anteriors, amb resultats efectius empíricament demostrats. Tanmateix, la recerca no s’atura aquí i psicòlegs com Steve C. Hayes i el seu equip es van plantejar per què la persona no aconsegueix deslligar la seva vida de determinats fenòmens com l’ansietat o la depressió.

Es van preguntar què fa que una persona passi gran part del dia debatent internament sobre si un pensament és veritat o no, o preparant-se mentalment per si torna a repetir-se el mateix atac de pànic. I és en aquest punt on no sempre s’assolia el mateix grau d’èxit.

L’objectiu subjacent era aconseguir una vida lliure d’aquest malestar, ja fos provocat per un pensament, una emoció o un símptoma, perquè, si no, ens podríem veure obligats a renunciar a una part dels nostres somnis o ambicions.

Hayes explica en primera persona, al seu llibre Una ment alliberada, com ell mateix va viure atrapat en l’espiral de l’ansietat aplicant les mateixes estratègies que havia contribuït a desenvolupar des de la Teràpia Cognitivoconductual.

Com Hayes, i salvant les distàncies, jo mateixa vaig passar molts anys atrapada en la teranyina de la por de volar, una por que va aparèixer de sobte, sense previ avís (com ho fan totes les pors), i que va començar a apoderar-se de la meva vida, dels meus desitjos i de la meva vida professional.

Com a psicòloga i com a docent, sempre animo els meus estudiants a provar i experimentar en ells mateixos les tècniques i estratègies que utilitzen amb els seus pacients. D’aquesta manera poden detectar els punts en què una persona pot quedar encallada o trobar una dificultat, i ajudar-la a resoldre-la des del coneixement en primera persona.

Doncs bé, per més que intentava aplicar tot el que sabia, no era capaç de pujar a un avió sense entrar en pànic, hiperventilar i acabar agafant-me al braç de la persona del seient del costat. Ni tan sols els fàrmacs aconseguien que em relaxés durant el vol.

Així vaig començar a adaptar la meva vida a la por, restant importància i valor a cada renúncia. Rebutjar ofertes i propostes que implicaven viatjar amb avió per no afrontar aquella experiència i, en definitiva, la meva pròpia vida, es va convertir en una cosa habitual. I, sense adonar-me’n, la meva vida es va anar fent petita.

Tanmateix, allò que realment era valuós va començar a reclamar el seu espai: la meva professionalitat i el meu compromís amb les persones amb qui treballo. Com podia demanar als meus pacients que fessin coses que els aterrien, quan jo mateixa no havia trobat la fórmula per fer-ho? Era això el que la psicologia podia fer per les persones?

Així que vaig tornar a buscar, a investigar, fins que vaig arribar a les Teràpies de Tercera Generació. I avui torno a volar i, el que és més important, torno a escollir seguir els meus valors, allò que és important per a mi, en lloc de viure d’acord amb el que la meva por em permet.

Màgia? NO! Ciència.

L’ACT, a diferència de la Teràpia Cognitivoconductual però recolzant-se en la feina prèvia que aquesta ha desenvolupat, ens ensenya no a modificar el contingut dels nostres pensaments, sinó a relacionar-nos-hi d’una altra manera: a crear un espai entre nosaltres i allò que pensem.

A través del que es coneix com a «desfussió cognitiva», aprenem a conviure amb els fenòmens de la nostra ment (els pensaments) i amb totes les emocions i experiències somàtiques que se’n deriven, sense haver-nos d’ocupar de canviar-los, transformar-los, sostenir idees contràries o fer càlculs probabilístics…

Quan aprens i experimentes la diferència entre la realitat i els pensaments, aprendre a relacionar-te amb els teus esdeveniments interns es converteix en una eina per al dia a dia. Una eina que no només t’ajuda a volar, sinó també a afrontar les diferents situacions de la vida.

Perquè la teva ment és aquí per protegir-te i funciona d’una manera molt més semblant al cor o als pulmons del que et penses. La teva ment no para de pensar constantment amb una única finalitat (encara que et sorprengui la manera com ho fa): aconseguir que arribis amb vida al final del dia. I, encara que sigui amb patiment, ho aconsegueix.

Així que, si t’interessa saber-ne més i aprendre a viure amb tu mateix/a des d’una perspectiva més comprensiva, passa’t per PROA.

Soc la Jolanda.